Back ثقافة الصم Arabic Kultura Neslyšících Czech Gehörlosenkultur German Κοινότητα Κωφών Greek Deaf culture English Cultura sorda Spanish فرهنگ ناشنوایی Persian Culture sourde French תרבות החירשים HE Խուլերի մշակույթ Armenian
_(14763332785).jpg)
La cultura sorda, és el conjunt de creences socials, conductes, art, tradicions literàries, història, valors i institucions compartides de comunitats que estan influïdes per la sordesa i que utilitzen les llengües de signes com mitjà principal de comunicació. Quan s'usa com una etiqueta cultural, especialment dintre de la cultura, la paraula sord sovint s'escriu amb una S (en anglès, D) majúscula i la denominen "gran S sorda" (en anglès, "big D Deaf") en la parla i el signe. Quan s'utilitza com una etiqueta per a la condició audiològica, aleshores s'escriu amb una minúscula s (en anglès, d).[1][2]
Els membres de la comunitat sorda tendeixen a veure la sordesa com una diferència en l'experiència humana en lloc d'una discapacitat o malaltia.[3][4] Molts membres fins i tot s'enorgulleixen de la seva identitat sorda.[5] En el sentit d'una comunitat o cultura, poden ser vistos com un grup minoritari, i per tant, alguns que formen part d'aquesta comunitat poden sentir-se incompresos per aquells que no coneixen la llengua de signes. Una altra lluita que la comunitat sorda sovint enfronta és que les institucions educatives en general consisteixen principalment en persones oïdores. A més a més, és possible que els familiars oïdors necessitin aprendre la llengua de signes perquè la persona sorda se senti inclosa i recolzada. A diferència d'altres cultures, una persona sorda pot unir-se a la comunitat més endavant en la seva vida, en lloc de néixer en ella.[6]
La cultura de les persones sordes està reconeguda en virtut de l'article 30, paràgraf 4 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, que estableix que «les persones amb discapacitat tindran dret, en igualtat de condicions amb altres persones, al reconeixement i suport de la seva cultura i identitat lingüística, incloses les llengües de signes i la cultura dels sords».
- ↑ Padden, Carol A.; Humphries, Tom (Tom L.). Inside Deaf Culture. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2005, p. 1. ISBN 978-0-674-01506-7.
- ↑ Jamie Berke. «Deaf Culture - Big D Small D». About.com, 09-02-2010. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ Ladd, Paddy. Understanding Deaf Culture: In Search of Deafhood.. Multilingual Matters, 2003, p. 502. ISBN 978-1-85359-545-5.
- ↑ Lane, Harlan L.; Richard Pillard; Ulf Hedberg The People of the Eye: Deaf Ethnicity and Ancestry. Oxford University Press, 2011, p. 269. ISBN 978-0-19-975929-3.
- ↑ James, Susan Donaldson; Huang, Grace. «Deaf and Proud to Use Sign Language», 13-12-2006. [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ Nash, Jeffrey E.; Nash, Anedith. Deafness in Society. Toronto: LexingtonBooks, 1981, p. 100–102.